CARMINA MACARONICA SELECTA

"Quid contentandum nisi contentamus amigos? / Hoc mihi servitium facias, tu deinde comanda, / nam, giandussa mihi veniat in culmine nasi, / ni pro te posthac Paradisos mille refudem", Baldus, V, 9, 295-298

sábado, 10 de agosto de 2019

GLOSARIO DE LA MACARRONEA DE FRANCISCO PACHECO: A-B



abeja, sust.: “abeja”.
ac.pl.: ăbējas pach. 584
abejon, sust.: “Juego del abejón. Llámase assi el juego de que usa gente rústica por entretenimiento, y se executa entre tres personas puestas en hiléra. El que está en medio abierto de piernas, y juntas las manos, moviendose à un lado y otro, hace un ruído, con la boca al modo del del abejón: amaga à uno de los dos que están à los lados, que le esperan con un brazo levantado, y la mano del otro puesta en la mexilla, y dá al que se descuida un golpe en la mano que tiene puesta en el carrillo: y si no hurta, y aparta tan presto el cuerpo, recibe otro del que le está esperando (cf. Aut. s.u. 'abejón')”.
abl.sing.: ăbĕjōne pach. 113
abestruziuolus, adj.: “avestruzívolo”.
ac.pl.fem.: ābestrūzĭuŏlas pach. 258
Neoformación macarrónica.
ablandare, v.: “ablandar”.
pte.subj.: ablandet pach. 366 pte.ind.: ablandat pach. 559
abraçare, v.: “abrazar”.
pte.ind.: abrāçat pach. 483, 627 pte.subj.: abrāçem pach. 621
abraçus, sust.: “abrazo”.
ac.pl.: ăbrāços pach. 629
acechare, v.: “acechar”.
inf.pte.act.: ācēchāre pach. 18
açotare, v.: “azotar”.
pte.ind.: ăçōta pach. 357
açote, sust.: “azote”.
ac.pl.: ăçōtes pach. 426
ad partem, loc.: “a parte”.
loc.: ad partem pach. 379
adelfa, sust.: “adelfa”.
abl.sing.: ădelfa pach. 119
adobare, v.: “Se toma tambien por curtir, suavizar, y componer (cf. Aut. s.u. 'adobar')”.
pte.ind.: ădōbant pach. 272
aethereus, adj.: “etéreo”.
ac.pl.masc.: aethĕrĕos pach. 81
afeite, sust.: “afeite”.
abl.sing.: āfeite pach. 267 ăfeite pach. 296
cf. Pacheco, Sátira, v. 512: No cure más de afeite y componerse
agenus, adj.: “ajeno”.
abl.sing.fem.: āgēna pach. 492
ahorcare, v.: “ahorcar”.
inf.pte.act.: āhorcāre pach. 510
aiuda, sust.: “ayuda”.
ac.sing.: āiūdam pach. 396
alamus, sust.: “álamo”.
ac.pl.: ălămos pach. 627
albarda, sust.: “El aparéjo que ponen à las bestias de carga, para que puedan comodamente llevarla, y sin lastimarse el lomo (cf. Aut. s.u. 'albarda')”.
nom.sing.: albarda pach. 110, 554
albergus, sust.: “albergue”.
ac.sing.: albergum pach. 128
Pacheco opta por macarronizar el castellano 'albergue' por la segunda declinación latina para evitar el dígrafo 'gu' ante la desinencia de ac.sing.de la 3ª decl. -em, lo que le plantearía problemas de escansión.
alcaçar, sust.: “alcázar”.
abl.sing.: alcāçăre pach. 183
alcahueta, sust.: “alcahueta”.
ac.pl.: alcāhuetas pach. 491
alcançare, v.: “alcanzar”.
inf.pte.act.: alcançare pach. 519
alegrare, v.: “alegrar”.
pte.ind.: ălegrat pach. 129, 607
alegre, adj.: “alegre”.
ac.pl.masc.: ălegres pach. 560
alisus, sust.: “aliso”.
ac.pl.: ălīsos pach. 580
aljaua, sust.: “aljaba”.
nom.sing.: aljāua pach. 237
aljofar, sust.: “aljófar”.
abl.sing.: aljōfăre pach. 568
alpestre, adj.: “Cosa perteneciente à los montes llamados Alpes […] usada en lo Poético, y tomada por nevada y blanca (cf. Aut. s.u. 'alpestre')”.
ac.pl.fem.: alpestres pach. 614
Macarronismo semántico cf. Du Cange, s.u. 'alpestris'.
altabaque, sust.: “cestillo, ò canastillo que se hace de mimbres, o pajas de hechura de azafate, y algo más altos sus bordes, que sirve para llevar algunas cosas de poco peso de una parte a otra, ò para guardarlas y tenerlas a mano. Solo tiene uso en Andalucía esta voz (cf. Aut. s.u. 'altabaque')”.
ac.sing.: altābāquĕ pach. 219
alumbrare, v.: “alumbrar”.
pte.ind.: ālumbrat pach. 129 ălumbrat pach. 466
alumbre, sust.: “alumbre”.
abl.sing.: ălumbre pach. 498
aluayalde, sust.: “La substancia del plomo, que metido en vinagre fuerte se dissuelve y evapóra en polvo à manera de cal, blanquissimo, que se queda pegado à la superficie de la plancha ò lámina infundida en el vinagre, y raído, ò raspádo se coge por vários usos […] Acudid al cuero con el albayalde, que los años no se ván en valde. Refr. Que satiriza à las mugéres (cf. Aut. s.u. 'albayalde')”.
abl.sing.: aluāyalde pach. 269
amansare, v.: “amansar”.
inf.pte.act.: āmansāre pach. 370
amenazare, v.: “amenazar”.
part.pte.nom.sing.masc.: ămēnāzans pach. 152
amorisonus, adj.: “amorísono”.
ac.pl.masc.: ămōrĭsŏnos pach. 576
Neoformación latina humanística.
ampolletichupus, adj.: “chupaampolletas”.
gen.sing.masc.: ampollētĭchŭpi pach. 278
Neoformación macarrónica. Basada en la palabra '*chupaampolletas', similar a otras sí registradas en léxicos como 'chupacirios' o ' chupalámparas' con el sentido de 'beato' o 'santurrón'. La ampolleta en Aut. es tomada por diminutivo de 'ampolla', donde se da un ejemplo clarificador: “HORTENS.Mar.fol.131. No vemos las ampollas de la sangre de los Mártyres, que helada duramente, se liquida (cf. Aut. s.u. 'ampolla').
anchus, adj.: “ancho”.
nom.sing.fem.: ancha pach. 103
andare, v.: “andar”.
inf.pte.act.: andāre pach. 290 pto.impf.ind.: andābant pach. 323
antorcha, sust.: “antorcha”.
nom.pl.: antorcha pach. 383
apegare, v.: “apegar”.
pte.ind.: āpēgat pach. 530
apressurare, v.: “apresurar(se)”.
imp.act.pl.: aprĕssŭrāte pach. 34
apretare, v.: “apretar”.
pte.subj.: aprietem pach. 628
arrepentitus, part.pas.: “arrepentido”.
nom.pl.fem.: arrēpentītae pach. 352
arrechare, v.: “Enhestar, poner derecha, erguida y tiesa alguna cosa. Trahe este verbo en su vocabulario Nebrixa; pero está antiquado (cf. Aut. s.u. 'arrechar')”; “Referido a la pija, ponerse ésta erecta (cf. Lexmarg. s.u. 'arrechar')”.
pte.ind.: arrēchat pach. 535
arrimare, v.: “Llevar o practicar el queridaje o amancebamiento; relaciones amorosas no legalizadas (cf. Lexmarg. s.u. 'arrimar')”.
inf.pte.act.: arrīmāre pach. 501
arripardus, adj.: “arripardo”.
nom.sing.masc.: ărrĭpardus pach. 550
Voz no atestiguada.
arronjare, v.: “arrojar”.
pte.ind.: arronjat pach. 552
ascus, sust.: “asco”.
abl.sing.: asco pach. 449, 460
asquerosus, adj.: “Se dice también el que tiene asco, ò acostumbra hacer ascos (cf. Aut. s.u. 'asqueroso, sa)”.
voc.fem.pl.: asquērōsae pach. 16
atabal, sust.: “Instrumento bélico, que se compone de una caxa de metal en la figúra de una media esphera, cubierta por encima de pergamino, que se toca con dos palos pequeños, que rematan en bolas (cf. DRAE 1726, s.u. 'atabal').
ac.pl.: ătăbāles pach. 265
atincar, sust.: “Goma de un árbol Indiano, que en las boticas llaman Borrax (cf. Aut. s.u. 'atíncar')”.
abl.sing.masc.: ătincăre pach. 303
Informa Corominas en su diccionario que atíncar en el lunfardo argentino significa “veneno que enloquece”.
aullidus, sust.: “aullido”.
ac.pl.: aullīdos pach. 144
avisadus, adj.: “Vale tambien advertido, discréto, sábio y capaz (cf. Aut. s.u. 'avisado')”.
nom.sing.fem.: ăuĭsāda pach. 122
ay, interj.: “¡ay!”
interj.: ay pach. 187
azahareriferus, adj.: “imbuido de azahar”
ac.pl.masc.: āzăhărērĭfĕros pach. 578
Neoformación macarrónica.

baba, sust.: “baba”.
ac.pl.: băbas pach. 158
bagassa, sust.: “Germ. Prostituta de baja calidad (cf. Lexmarg. s.u. 'bagasa')”.
voc.sing.: băgassa pach. 344
baheare, v.: “intr. Vahear (cf. DRAE Histórico 1936 s.u. 'bahear'); “Echar de si vaho, ù vapor. Fórmase del nombre vaho (cf. Aut. s.u. 'vahear')”.
pto.perf.ind.: băhĕāuit pach. 303
bailare, v.: “bailar”.
pte.ind.: bailant pach. 113
baladrus, sust.: “s.m.antiq. Grito, alarido, ó voz espantosa (cf. DRAE 1770, s.u. 'baladro')”.
abl.sing.: bāladro pach. 163
bambaneare, sust.: “Lo mismo que bambalear. No tener firmeza, y menearse à una parte y à otra, como quien no está firme (cf. Aut. s.u. 'bambanear')”.
inf.pte.act.: bambănĕāre pach. 306
baratus, adj.: “barato”.
ac.pl.: bărātos pach. 502
barnizare, v.: “barnizar”.
pte.ind.: barnīzant pach. 268
bastardulus, adj.dim.: “bastardito”.
nom.sing.masc.: bastardŭlus pach. 216
Neoformación latina humanística.
bastare, v.: “bastar”.
pte.ind.: bastat pach. 177 pte.subj.: bastet pach. 410
batire, v.: “batir”.
gerund.abl.sing.: bătiendŏ pach. 203
baxon, sust.: “Instrumento músico de boca […] Llámase asi por imitar el punto bajo ú octava baja de la música (cf. Aut. s.u. 'bajón')”.
abl.sing.: bāxōne pach. 72
beata, sust.: “Irónicamente, y en significación contraria (a la recta de carácter clerical) llama el vulgo a la muger que fingiendo recogimiento y austeridad, vive mal y se emplea en tratos y exercicios indecentes, y perversos (cf. Aut. s.u. 'beata')”.
ac.pl.: bĕātas pach. 500
Macarronismo semántico.
biçarrus, adj.: “bizarro”.
nom.sing.masc.: bĭçarrus pach. 534
bislumbre, sust.: “vislumbre”.
abl.sing.: bislumbre pach. 533
blancus, adj.: “blanco”.
ac.pl.fem.: blancas pach. 296, 358
blason, sust.: “blasón”.
abl.sing.: blăsōne pach. 452
bobus, adj.: “bobo”.
nom.pl.fem.: bŏbae pach. 486
boca, sust.: “boca”.
abl.sing.: bŏca pach. 305 ac.sing.: bŏcam pach. 393
bocadus, sust.: “bocado”.
ac.pl.: bŏcādos pach. 138
bofete, sust.: “Golpe en el carrillo || “Y hazen con él juguetes \ a bofetes, \ repelón y bofetada” Canc. De Castillo, de. 1882, t. 2 p. 280 (cf. DRAE 1936, s.u. 'bofete')”.
ac.pl.: bŏfētes pach. 113
bolsa, sust.: “bolsa”.
ac.pl.: bolsas pach. 344 abl.sing.: bolsa pach. 492
bonete, sust.: “bonete”.
abl.sing.: bŏnēte pach. 332
bonitus, adj.: “bonito”.
ac.pl.masc.: bŏnītos pach. 345
borricus, sust.: “borrico”.
ac.pl.: borrīcos pach. 311
botica, sust.: “2º Germ. Casa de putas por oposición a BURDEL, “barrio de putas” (cf. Lexmarg. s.u. 'botica')”.
abl.sing.: bŏtīca pach. 225
brama, sust.: “En sentido fig. Encandilamiento, encelamiento; acto de perseguir a las mujeres (tomado de la actitud del ciervo cuando está en celo) (cf. Aut. s.u. 'brama')”.
nom.sing.: brāma pach. 543
bramare, v.: “bramar”.
pte.ind.: brămat pach. 87 part.pte.abl.sing.masc.: brămanti pach. 162 part.pte.ac.sing.masc.: brămantem pach. 424
bramidus, sust.: “bramido”.
abl.sing.: brămīdo pach. 170
brauosus, adj.: “adj.antiq. Lo mismo que bravo (cf. Aut. s.u. 'bravoso, sa')”.
ac.pl.masc.: brăuōsos pach. 434
brauus, adj.: “bravo”.
abl.sing.n.: brăuo pach. 162 ac.pl.masc.: brāuos pach. 370 nom.sing.masc.: brăuus pach. 537
brazus, sust.: “brazo”
abl.sing.: brāzo pach. 19 abl.pl.: brācis pach. 288
brete, sust.: “El cepo, ò prisión estrecha de hierro, que se pone à los réos en los pies, para que no se puedan huir (cf. Aut. s.u. 'brete')”.
abl.sing.: brēte pach. 151 ac.sing.: brētem pach. 422
brocadus, sust.: “brocado”.
gen.sing.: brŏcādi pach. 595
bronzus, sust.: “bronce”.
abl.sing.: bronzo pach. 168
Declinación heteróclita.
broquel, sust.: “broquel”.
abl.pl.: brŏquēlĭbus pach. 411
bubas, sust.: “Usado regularmente en plural. Enfermedad bien conocida y contagiosa, llamada tambien mal Francés, y Gálico […] (cf. Aut. s.u. 'buba, ò bubas')”.
nom.pl.: bŭbae pach. 134 gen.pl.: būbārum pach. 520
cf. Pacheco, Sátira, v. 229: De Guayacán, las bubas y la roña.
bufare, v.: “bufar”.
pte.ind.: būfat pach. 88 part.pte.abl.sing.n.: bŭfanti pach. 543
burdele, sust.: “burdel”.
ac.sing.: burdēle pach. 221
burla, sust.: “burla”
ac.sing.: burlas pach. 3
burra, sust.: “burra”.
ac.sing.: burram pach. 551
buscare, v.: “buscar”.
inf.pte.act.: buscāre pach. 295 pto.impf.ind.: buscābat pach. 392 pte.ind.: buscat pach. 544

lunes, 5 de agosto de 2019

LA MACARRONEA DE FRANCISCO PACHECO: Traducción (XXXVIII)



de qué es el amor, si evitar tan agradables calores
no pueden siquiera los delfines en gélidas aguas,
¿qué extraña si el hombre blando, que en corazón un regalo
tierno oculta, y no es de diamante y bronce su pecho,
sienta y albergue en su corazón amables calores?                         635
Todo lo vence el amor, y al amor nosotros cedamos.




632 Alude "si los delfines mueren de amores"1






_____________________________________________________
1 Comienzo de una estrofilla lírica tradicional conocida como "endecha de Canarias": "Si los delfines mueren de amores,/¡triste de mí, qué harán los hombres,/que tienen tiernos los corazones!" (cf. M. FRANK ALATORRE, Nuevo corpus de la antigua lírica popular hispánica (s. XI al XVII), UNAM, 2003, vol. I, p. 533). Alberto Blecua, en su edición de los Apotegmas de Rufo, explica la leyenda de los delfines enamorados "alude a la creencia, ya clásica, de que los delfines se enamoraban de las jóvenes que veían en las playas y llegaban a salir a la arena en su busca, muriendo embarrados, De ahí la cancioncilla tradicional...", cit. por J. M. PEDROSA, "Si los delfines mueren de amores...: de la Antigüedad clásica a los botos seductores del Amazonas", Anuario de Letras, vol. 39 (2001) pp. 351-368: 354.

LA MACARRONEA DE FRANCISCO PACHECO: Edición crítica (XXXVIII)



quid sit amor, si tam dulces vitare calores
non etiam possunt gelidis delphines in vndis,
quid mirum si blandus homo, cui corde regalus
blandus inest, nec pectus habet diamantis et aeris
sentiat et dulces agitet sub corde calores.                                 635
Omnia vincit amor et nos cedamus amori.





632 Alude si los delphines mueren de amores





______________________________________________________________________

631 OV. met. 13, 762 #quid sit amor# 632 OV. trist. 3, 10, 43 tum neque se pandi possunt #delphines# in auras 633 OV. epist. 15, 85 #quid mirum, si# 635 VERG. Aen. 4, 332 #sub corde# 636 VERG. ecl. 10, 69 omnia uincit Amor; et nos cedamus Amori.

______________________________________________________________________

632 forse adnotauit in margine codicis Z ipse scriba 634 pectus ZH  : potus B || aeris ZB : aere H finis Huius / bien pudiera corregir algunos versos adulterados / por culpa de los que han trasladado y que ban en esta obrilla / pero seria vn atrebimiento grande y digno de solo el / autor della y ansi correran, Pero se dezir aun / que es este traslado el mas çercano al original de quan / tos agora ay holgaria que pareciesse alla lo que ello es / que a mi voto es incomparable en este genero de Seuilla / 7 de Marzo explicit Z

sábado, 20 de julio de 2019

LA MACARRONEA DE FRANCISCO PACHECO: Traducción (XXXVII)



¡Oh, días claros sin nube, sin amargura suäves                         610
delicias, oh, placentero morir, oh, vivir placentero!,
¿cuándo os podré gozar en tierno amor derretido,
o de tu favor disfrutar, zahareña1 tú, Galatea?
A ti sobre las alpestres2 sierras, y valles profundos,
por negras grutas te sigo, sin esperanza de gozo.                     615
No desdeño yo tocar las flautas campestres,
ni las destempladas zampoñas, ni a Pan vencer en el canto,
ni en verde tronco del plátano, ni en la corteza del haya
dejar escritos mis amores, malvada zagala.
A tí, Amarílide fresca y huidiza, cuando a la sombra                 620
te abrace, que las rosas y resplandecientes violetas
cama nos den, y nos cerque la yedra de rubios racimos,
que los amorosos mirtos me otorguen sombras gozosas.
¡Qué juegos entonces, ninfa mía, cuántos regalos
te haré!, ni los jazmines que por los techos rebosan,               625
ni hace la yedra reptante por olmos tantos enredos,
ni abraza a sus novios álamos tantas veces la parra,
cuanto yo apriete entre mis brazos, ninfa mía, tu cuerpo.
¡Enternecida cuántos abrazos lascivos darásme!
Si piedras y duras rocas darse cuenta parecen                       630


__________________
1 cf. glosario s.u. 'zahareñus'
2 cf. glosario s.u. 'alpestris'

LA MACARRONEA DE FRANCISCO PACHECO: Edición crítica (XXXVII)



O claros sine nube dies, sine felle suaues                                    610
delicias, o dulce mori, o viuere dulce!,
quando ego vos gozem tenero liquefactus amore,
aut zahareña tuo fruar Galatea fauore?
Te super alpestres sierras, vallesque profundos
nigra per antra sequor, nec spes datur vlla fruendi.                      615
Non ego dedignor flautas contingere agrestes,
çampoñasque rudes et vincere Pana canendo,
et viridi in trunco platani, vel cortice fagi
intallare meos, zagala crudelis, amores.
Quando ego te fresca fugitiua Amarili sub vmbra                         620
abraçem? Nobis rosae, violaeque nitentes
dent camam, cerquet rubijs nos yedra corimbis,
dulcia amorosae faciant vmbracula mirthi.
Quos ego tunc juegos, quantos, mea nimpha, regalos
efficiam!, non jazmines per tecta comantes,                               625
non facit enrredos tantos vaga yedra per olmos,
nec toties alamos abraçat parra maritos,
quot, mea nimpha, tuos aprietem nexibus artus.
Lasciuos quantos dabis mihi dulcis abraços!
Si lapides, rupesque graues sentire videntur                              630





______________________________________________________________________

610 PROP. 3, 10, 5 #sine nube dies# 612 MART. 6, 82, 2 #quando ego uos# medico non prohibente bibam? 616 OV. epist. 4, 149 #non ego dedignor# 617 VERG. ecl. 2, 31 mecum una in siluis imitabere #Pana canendo# 618 VERG. ecl. 5, 13 immo haec, in uiridi nuper quae #cortice fagi# 620 VERG. ecl. 1, 36; 8, 77 #Amarylli# 622 STAT. Theb. 7, 570 palmite maturo uariisque ornare #corymbis# 623 VERG. ecl. 9, 42 imminet et lentae texunt #umbracula# uites 624 STAT. silu. 5, 3, 262 #quos ego tunc# 628 OV. met. 3, 41-42 #artus# / #nexibus# 629 PROP. 2, 5, 3 #dabis mihi# 630 LUCR. 3, 1053 #si# possent homines, proinde ac #sentire uidentur#

______________________________________________________________________

610 felle ZH  : solle B || uersus nouissimum uerbum (excepta postrema syllaba ‘bes’) humidato codice male legitur in B 611 delitias B 612 gozem H : goçem Z  : vocem B 613 Galathea H || fabore B 614 alpestres ZH  : campestres B 615 fuendi B 616 dedignor Z : de dignor B : dedignior H 617 campoñas q3 B 618 cortize Z || fugi B 619 leuiter interpunxi circum zagala crudelis || crudelis ZH  : cruelis B 620 Amarili ZH  : amarilla B 621 abraçem H : abracem BZ || nitentes ZH  : intentes B 622 dent BH  : det Z || corimbis BH  : corinbis Z 623 amorossae Z || mirthi ZH (cf. lat. myrtus et F. PACHECHO, De constituenda animi libertate sermo secundus, 222: molliaque Idaliae #facient umbracula myrti#) : mihi B 624 nimpha ZH  : vita B 625 effitiam B 626 enrredos BH : enrriedos Z || iedra Z 627 abraçat H : abracat B : abrazat Z 628 quot ZH : quos B 629 lascibos Z || dulcis ZH  : dulces B

sábado, 13 de julio de 2019

LA MACARRONEA DE FRANCISCO PACHECO: Traducción (XXXVI)



se refrescara con los amores de las hamadríades!                         590
Yo mismo por entre las selvas umbrías los gozos de ninfas
con gusto perseguiré entre faunos cachondos y sátiros.
De esta vida quien huye del recio roble nacido,
tosco hombre es. Prosperen ciudades, y sus placeres,
que otro duerma entre plumas: ni de brocado la colcha                595
espanta inquietudes, ni la sábana suave de Holanda;
que el mercader navegue ávido hacia el confín de la India,1
y afronte los vientos y mil zozobras del mar Oceano,
para volver con tejos, y perlas de Oriente buscadas,
por los que tema pálido a los acechantes ladrones;                      600
que aquél otro vaya en pos de reyes y cortesanas
intrigas, y beba vanos favores con ávida boca;
huélguese aquél con batallas y oyendo las trompas vibrantes;
que otro sus logros cuente, y mil dehesas recuente,
que la simonía muchas santas mitras procure;                            605
el bosque a mí y las grutas cubiertas de yedras verdosas,
y las aguas corrientes, y el amor seguro me alegra,
¡Oh, de la vida sabrosa quietud, oh gozos a todo
bien preferibles, mejores que los regios regalos!





592 hombres salaces...
593 Dijo arriba gozos, y aquí goza. Licencia poética que permite cambiar el género.


___________________________________________________
1 La influencia horaciana (cf. aparato de fuentes) se manifiesta plenamente en los posteriores Sermones latinos de Pacheco.

LA MACARRONEA DE FRANCISCO PACHECO: Edición crítica (XXXVI)



inter Hamadriadum se refrescaret amores!.                             590
Ipse per vmbrosas nimpharum gaudia siluas
sponte sequar, faunos inter satirosque cachondos.
Hanc vitam quicumque fugit de robore natus
toscus homo est. Valeant vrbes vrbanaque goza,
dormiat in plumis alius: non colcha brocadi                             595
spantat curas, non sabana mollis Olandae;
nauiget extremos cupidus mercator ad Indos,
oceanique ferat ventos et mille çoçobras,
vt referat tejos perlasque Oriente petitas,
pallidus astutos timeat quibus vsque ladrones;                       600
ille alius reges, et cortesana sequatur
ludibria, et vanos auido bibat ore fauores;
gaudeat ille acies trompasque audire sonantes;
ille logros numeret, numeret quoque mille dehesas,
conciliet multas mitras simonia verendas;                              605
me nemus atque hederis praetexta virentibus antra,
et viui fontes, et amor securus alegrat,
o vitae sabrosa quies, o gaudia cunctis
anteferenda bonis, regum meliora regalis!




592 salaces homines ...
594 dixit supra gozos hic goza vrbana; licentia poetica quae genus permutare licet


______________________________________________________________________

592 VERG. Aen. 4, 361 Italiam non sponte sequor... 593 VERG. Aen. 8, 315 gensque uirum truncis et duro #robore nata# 595 MART. 10, 14, 6 dormiat in pluma nec meliore Venus 597 HOR. epist. 1, 16, 71 #nauiget# ac mediis hiemet #mercator# in undis HOR. epist. 1, 1, 45 inpiger #extremos# curris #mercator ad Indos# 599 OV. met. 7, 266 adicit extremo lapides #Oriente petitos# 603 VERG. georg. 3, 184 #audire sonantis# 604 IVV. 16, 43 #quoque mille#

______________________________________________________________________

590 amadriadum B || amores BH : amorem Z 591 ipsse Z || vmbrosas H : vmbrossas ZB || nimpharum mss. || gaudia ZH : gloria B || syluas B 592 faunus Z || om.marg. H 594 toscus homo vale conturbes vrbanaq3 gocet corrupit B || est om. H || om.marg. H 596 savana H || mollis H : molis ZB 597 cupidus mercator H : cupidos mercator Z : mercator amator B 598 Occeaniq3 ZH || millae B || çozobras Z 599 texos B 600 palidus Z || astrictos ZH : astutos B || timeat ZB : timent H 601 alius ZH : illius B || cortessana Z 602 vibat B || fabores Z 604 numeret ZH : numerat B || numeret quoq3 ZH : numeretq3 B || millae B || dehessas ZB 605 multas ZH : multis B || mytras Z || leuiter interpunxit Z circum simonia 606 me nemus BH : me Haemus Z || hederis scripsi : haederis ZH : herederis B || praetexta H : pretexta ZB 608 sabrossa ZB